“Sweet Home”, impressions

Tornem a la ficció coreana amb un còctel d'acció, monstres i molta sang amb "Sweet Home" (Netflix), una esbojarrada sèrie de l'any 2020 de 10 episodis (de entre 40 i 60 minuts cadascun), dirigida per Lee Eung-bok i Jang Young-woo, que ompliran les nostres pantalles de imatges que per moments ens recordarà a seqüències de "Tokyo Ghoul", la "Niebla" o, sense anar més lluny, a l'espanyola "Rec".

Sinopsi

Quan uns monstres escampen la por i el terror, amenaçant a tota la humanitat, un adolescent amb problemes serà la única possibilitat de continuar vivint que tindran els veïns de un bloc de pisos. Però, aconseguiran sobreviure tots a l'estranya pandèmia mundial que converteix als humans ens monstres?

Anem per parts

Basada en el webtoon homònim creat per Kim Kam-bi i Hwang Young-chan, Sweet Home es un còctel explosiu de gore, acció i monstres en un edifici confinat per una pandèmia global, on els humans muten i es converteixen en monstres que escamparan el terror a la ciutat i al propi edifici. L'objectiu es clar i únic: sobreviure i poder escapar sans i estalvis.

Al llarg dels 10 episodis que dura la sèrie, passaran per la pantalla un ampli conjunt de personatges, tots amb les seves pors, creences i secrets ocults, i tots amb un denominador comú: comparteixen la seva vida en un antic edifici d'apartaments. Si us agrada l'acció, les escenes pujades de to (no espereu fanservice, només sang, molta sang), els mutants i bona música, barrejada amb tocs d'humor, aquesta es la sèrie que heu de veure si o si.

I si parlem dels monstres? Doncs aquí tenim una de les parts divertides. Malgrat que la sèrie intenta ser de "terror" trobareu tot un conjunt de monstres d'allò més peculiars, des de un home amb el cap tallat a l'alçada dels ulls i que va rondinat tota la estona dient que no veu, fins a una espècie d'híbrid entre home i aranya que no es cansarà de perseguir-te mai. La majoria tenen en comú una cosa: no són fàcils de matar, però una bona explosió o un llançaflames segur que poden amb qualsevol tipus de bestia.

Es cert que Sweet Home es una sèrie irregular, amb alguns problemes narratius, especialment al principi en un intent de captar la nostra atenció ràpidament, però al llarg dels episodis el relat es va consolidant, definit clarament els personatges i la seva tasca dintre del grup. També es cert que no es una sèrie per tots el públics, ja que ens trobem amb un producte que mostra grans dosis de violència i que a la vegada ens intenta endinsar dintre de les concepcions morals de cada personatge i de la pròpia societat quan les coses no van com tothom espera (si, grateu una mica en els personatges i descobrireu que no són el que semblen a primera vista, tots tenen alguna cosa a amagar o de la que penedir-se, i segurament, cada un de nosaltres trobarà algun personatge amb el que empatitzarà clarament).

I per acabar, dir que en certa forma aquesta sèrie m'ha recordat una mica a la mítica "Gantz", a fi de comptes està narrant la historia de un grup de persones d'allò més divers que ha de recompondre les seves habilitats socials i de combat si volen sobreviure al apocalipsi en que s'ha convertit la seva ciutat (i el planeta?, perquè això no queda gens clar al final...)

Que ens ha semblat

Doncs tenim una sèrie de la que podem gaudir, i força, sobre tot si l'acció, la sang i els monstres són alguns dels nostres temes preferits, malgrat alguns efectes especials i el seu CGI no estan gaire treballats.

Pel meu gust, queda poc o gens explicat el tema central de com s'arriba a produir la infecció, encara que en alguns episodis es parla més aviat d'una maledicció, que converteix als humans ens monstres. Tenint en compte que ja està anunciada una segona temporada, es més que possible que aquest misteri quedi definitivament revelat.

Llarga i Prospera Vida
Imatges: Netflix