Haruo Hirota, l'únic kamikaze que va sobreviure

Cultureta japonesa de la bona, que no serveix per res però que ens agrada a tothom, o al menys a mi. Avui, Haruo Hirota, l'últim kamikaze... o més aviat, l'únic pilot japonès kamikaze de la Segona Guerra Mundial que va sobreviure.

Ja fa un temps que us varen portar la historia de Yoshie Shiratori i avui toca incorporar al nostre particular "Hall of Fame" (o shame, que no ho tinc clar) la vida i miracles de Haruo Hirota, únic pilot japonès que va sobreviure a l'infern de la Segona Guerra mundial. I això que va intentar acabar la seva feina, però nois i noies, quan no toca morir no toca, per molt que ho intentis.

Els inicis

Corria l'any 1930 quan el nostre protagonista va néixer en una humil família d'agricultors i descendent d'un llarg llinatge de samurais i guerrers. Des de petit combina els seus estudis amb les feines del camp, i el cert es que no li va tan malament a la vida. Malgrat ser un noi tímid i reservat, ja des de petit destaca en els estudis i amb una educació basada en el honor i la lleialtat aprèn que per sobre de tot està la paraula d'honor d'un mateix.

La Segona Guerra Mundial

Tot es torça al 1941, quan amb 15 anys el Japó declara la guerra als Estats Units amb l'atac a Pearl Harbor. I així, tres anys més tard i malgrat la oposició de la seva mare (i òbviament l'aprovament del seu pare, que està orgullós del seu fill), s'enrola al exercit japonès per defensar l'honor de la família i vèncer al dimoni estranger que vol acabar amb el seu estimat Japó.

Al 1945, després de dos anys en una acadèmia de pilots de combat, en Haruo està preparat per la seva primera missió... que serà també la última. La guerra no va bé, la economia japonesa està sota mínims, i al exercit japonès no tenen una millor idea que utilitzar una de les seves últimes adquisicions aèries, l'anomenat Ohka, un flamant avió coet model Yokosuka MXY-7 carregat de explosius que es llançat des de un avió nodrissa cap al seu objectiu. Es tracta d'un míssil tripulat bàsicament (de fet, no va ser l'únic model escollit, els famosos Zero japonesos també van ser utilitzats com a avions suïcides pels pilots japonesos). Un pla perfecte ideat per l'exercit japonès per guanyar la guerra... i si no la guanyes, com a mínim tindràs menys ferralla per recollir i menys gent a la que mantenir. Resumint, es el que ara es diu un "win-win" o el també famós que vàrem cantar far uns anys "Tot anirà bé" 😞.

En Haruo, només amb 19 anys, es escollit per tripular un d'aquests míssils voladors, i a primers d'abril del 1945 el nostre jove protagonista participa i es prepara pel seu gloriós final amb el ritual habitual kamikaze.

En Haruo no vacil·la, el seu honor i el de la seva família està en joc. Ell es l'encarregat de salvar al Japó i donar-hi una victòria. Així puja al avió que transporta el míssil kamikaze amb un objectiu clar, enfonsar alguns dels vaixells americans que hi ha per la zona de combat.

Però no tot serà tan fàcil. El seu avió es interceptat per caces nord-americans. Haruo, incorporat ràpidament al seu míssil, es desenganxat del avió nodrissa. L'objectiu està lluny i en Haruo no té clar de poder arribar-hi... i de fet no arriba: acaba impactant contra l'aigua sense explotar.

Però no havia arribat l'hora del nostre protagonista i, hores més tard, desperta a la llitera d'una cabina: ha estat rescatat del mar pels mateixos tripulants del vaixell que ell volia enfonsar. El nostre jove protagonista s'acaba de convertir en presoner de guerra.

I aquí fa aparició l'Honor. En Haruo ha fallat en la seva missió, no ha mort complint amb el seu objectiu i no vol viure amb el deshonor que això comporta. Per l'honor de la seva família i del seu Emperador, té el deure es treure's la vida cometent seppuku, el suïcidi ritual que tots coneixem com l'harakiri i netejar d'aquesta forma la seva errada. I així ho fa... bé, ho intenta, perquè amb una missera cullera que té per menjar es força complicat fer-se l'harakiri.

Haruo acaba ingressant en un camp de presoners, però la seva estada en ell dura poc. La guerra acaba al pocs mesos d'entrar-hi i en Haruo es un home lliure que no podrà tornar mai al Japó: al seu país es considerat un traïdor i un covard per ser l'únic pilot kamikaze que ha sobreviscut.

Als Estats Units

Haruo Hirota no torna al Japó (bé, perquè no pot) i així des de els 20 anys que comença una nova vida als Estats Units. Casat amb una dona americana, ja es pare de dos fills i es tot un autèntic patriota americà que treballa en un restaurant de Washington.

Amb els pas dels anys, el nostre protagonista es converteix en un reputat cuiner vivint feliç fins la seva mor (mil disculpes, no he aconseguit trobar ni causes ni data de la mort – bé, de fet hi ha molt poca informació d'aquest bon home -).

Per acabar

Al principi us he comentat que en Haruo es l'últim kamikaze, i no es exactament cert. Es l'únic kamikaze reconegut que va sobreviure.

L'últim kamikaze conegut va ser el vicealmirant Matome Ugaki, que fidel al codi bushido va decidir volar ell mateix en una última missió suïcida desprès de la rendició del Japó al agost de 1945. Val a dir que no va aconseguir el seu objectiu i el seu cos va ser trobat en una platja de la illa de Ishikawa entre les restes del seu aparell. Acabava aquí la historia d'aquests soldats, on l'últim kamikaze del Exercit Imperial Japonés va morir sense poder completar la seva missió.

Llarga i Prospera Vida
Font i imatges: National Geographic, Wikipedia, Historias de la Segunda Guerra Mundial